En l’entorn urbà on es troba l’edifici s’identifiquen una diversitat d’espais públics vinculats als interiors d’illa dels edificis d’habitatges. Com a complement d’aquests, el nou equipament té com a objectiu esculpir l’espai exterior del seu entorn immediat per tal d’oferir un nou tipus d’espai públic, no tancat en la pròpia edificació, sinó obert a la ciutat.
L’edifici presenta una façana còncava que defineix la nova plaça. Aquesta geometria aconsegueix accentuar el final del recorregut, reconeix aquest altre gran espai públic que, gràcies al nou equipament, comparteix la importància amb el gran salón en ambdós extrems de l’avinguda peatonal. La concavitat d’aquesta façana permet definir l’espai públic, bolcar la presència de l’activitat a l’exterior i reconèixer la seva entrada.
La façana oposada, també còncava, definirà un nou espai públic, d’un caràcter més domèstic i amb una relació més íntima amb l’equipament. S’evita que entre l’escola i el nou equipament hi hagi un carreró estret de servei, i s’aconsegueix generar un espai públic qualificat, totalment abraçat pel nou equipament. Es tracta d’un espai exterior de característiques especials el qual esdevé un espai estàtic i ben definit, gràcies als punts de tensió on l’edifici s’aproxima més a l’escola. Per això es tracta d’un espai que, tot i ser públic, amb facilitat pot ser eventualment apropiat per a la realització d’alguna activitat del centre cívic.
Tant en els carrers Quito com Tucumán la geometria de l’edifici defineix uns eixamplaments de la vorera intencionats que acompanyen cap a les dues places. I en el tram central, la geometria en forma de X ofereix la presència del 2 patis triangulars que mostraran l’activitat interior al vianant.
Es decideix resoldre l’edifici en planta baixa per afavorir la simplicitat en l’accessibilitat i tenir una millor relació amb l’espai exterior.
La configuració en X de la planta esdevé molt efectiva per a la resolució programàtica, oferint una gran claredat funcional, generant una configuració panòptica, amb un centre on conflueixen els diversos usos.
En el vestíbul és on conflueixen totes les circulacions i per tant, és des d’on es podrà controlar l’accés a totes les diferents zones programàtiques, que a la vegada es podran sectoritzar fàcilment, per a ser utilitzades independentment, oferint una gran flexibilitat en l’ús.
Al voltant del pati que està en contacte amb el carrer Tucumán, hi situem els espais per a la gent gran, que tenint en compte que és el millor orientat, serà ideal per a que esdevingui un espai de relació per a la gent gran. D’altra banda al voltant del pati que està en contacte amb el carrer Quito, hi trobem els tallers i la sala polivalent. Per tant s’aconsegueix una clara separació entre els usos vinculant-hi un espai exterior per a cada un d’ells.
En la barra orientada de nord a sud hi acumulem les aules per a tallers i els espais més fragmentats i petits, i en canvi en l’altra els espais més grans i representatius.
S’ha resolt la distribució mitjançant la definició d’uns espais servidors que es situaran en el centre de les crugies per alliberar els espais en contacte amb les façanes per als espais servits. En aquests espais servidors s’acumulen els serveis i magatzems donant suport de proximitat als usos principals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada