Hem iniciat la col·laboració en la revista Engawa , on a partir d'una imatge proposada s'obre la possibilitat d'aportar-hi les reflexions que aquesta et suggerexi. Trobem que es tracta d'una iniciativa molt interessant i per això ens hem animat a participar-hi en el número 1 amb l'article que adjuntem a continuació:L'excepció confirma la regla
A l'hora d’afrontar el treball en el camp l’agricultor defineix una estratègia d’actuació, un ordre que quedarà gravat en el terreny. Aquesta traça no depèn tant de la mesura de les eines com del rigor en la metodologia.
En una primera mirada a la imatge aèria d’aquest camp veiem que hi destaquen les línies paral•leles de l’acció planificada, però en una segona mirada hi veiem algunes alteracions, lleugeres desviacions i intercomunicacions. El camp no és un pla teòric perfecte, hi trobem obstacles. En aquest cas uns pals que puntuen la lògica d’un altre recorregut, però també hi ha les traces d’altres esdeveniments, potser la posta de sol que tanca una jornada laboral.
Veiem com l’estratègia abstracta es veu alterada per les característiques del lloc on s’aplica i altres factors aliens, però el mètode no sembla haver-se’n ressentit.
En l’arquitectura de Le Corbusier trobem exemples d’alteracions a la pròpia estratègia per la introducció d’esdeveniments funcionals o relacionals.
Al 1938 arriba a la solució òptima del tipus d’edifici en alçada amb el gratacel Cap de la Marine a Alger, en aquest edifici el brise soleil s’instaura com a estratègia efectiva per a la façana, però no com a solució inalterable, sinó que es converteix en la pell sensible que absorbeix i unifica els estímuls interns i externs (1), admetent l’expressió d’altres lògiques funcionals com el recorregut de comunicació vertical, o de lògiques relacionals com la definició de l’ull de cíclope que mira el port i el mar.
Le Corbusier torna a operar de forma similar en el cas del pilar del garatge de la Ville Savoye, quan decideix alterar l’ordre establert de la retícula de pilars, per tal de que l’automòbil després d’haver voltejat la planta baixa tingui un accés al interior de la casa tant digne com el protagonisme que se li dóna.
Però altres vegades el motiu de l’alteració és físic, com en el cas del Pavelló dels països nòrdics als jardins de la Biennal de Venècia, on l’arquitecte noruec Sverre Fehn s’afronta a la definició d’un espai que sigui apte per a la representació de Finlàndia, Suècia i Noruega. La proposta aconsegueix la convivència de les especificitats dels tres països, mitjançant l’evocació de la llum nòrdica en un espai unitari.
La llum veneciana serà transformada travessant la superposició perpendicular de dos plans estructurals formats per la seqüència regular de primes jàsseres de formigó.
L’aplicació d’aquesta estratègia calculada per a les diferents inclinacions del sol es trobarà sorpresa per l’existència d’uns arbres en l’emplaçament del pavelló. Però el filtre que transforma la llum, lluny d’imposar-se, s’atura momentàniament i deixa que l’arbre continuï l’ascensió buscant la llum pròpia del lloc.
Al igual que el camp treballat per l’agricultor, veiem com Le Corbusier admet alteracions en les seves estratègies per resoldre aspectes funcionals i intencionalitats de relació amb l’entorn, o com Sverre Fehn en el Pavelló de Venècia que admet trencar puntualment l’ordre establert d’una forma natural per a incloure els arbres existents. En tots aquest casos no es renuncia a l’efectivitat del propòsit sinó que inclús s’aconsegueix reforçar-lo. Són diferents maneres d’entendre que l’excepció confirma la regla, o que inclús n’incrementa el valor.
(1) Iñaki Ábalos, Juan Herreros. Técnica y arquitectura en la ciudad contemporánea.
(2) Christian Norberg-Schulz , Gennaro Postiglione. Sverre Fehn, Opera completa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada